Lliguem la canya

 

 Aquest pot ser el moment més delicat de la construcció de la canya, junt en l’arranjament final de les pales.

 

 

 

 El primer que fem, es el últim centimetre de la canya maxacarlo amb unes alicates universals, ó fer  tallets al cul per a previndre trencaments a l´hora de lligar.

 

 

 

Seguidament posem la canya en aigua uns 15 minuts.

Jo sols li banye el cul i el pont.

 

 Després, com en altres apartats, hi han diferents formes de lligar.

 

 Una es la Seguent:

 

 Una vegada la canya mullada, posem 2 voltes de fil de llautó de 6 décimes on será el llimit de la lligada.

 

 

 

 

Seguidament, li possem una subjecció a la punta de la canya

 

 

 

amb molta cura posem el tudeller per el cul de la canya fins a la marca de 6,3 mm de diametre.

 

 

 

 

Després ve el segon i ultim moment delicat. Comencem a lligar amb fil de niló de la part mes propera al fil de llautó, fins al cul deixant el lligat del fil de llautó amagat baix el fil de niló. Si en aquest moment, la canya no trenca, ja no trencará.

 

 

  Nuc mariner:

 Fem baga i una volta de fil per sobre.

 

 

 

 

 

 

Tallem el fil del carret en el que estem lligant i el pasem per la vaga.

 

 

 

Estirem de l’altra punta fins que la vaga s’amaga en el fil erollat

 

 

 

 

 

Tallem la resta de fil de les dos puntes.

 

 

 

 

Una vegada lligada, deixem que la canya s’eixugue sense traurela del tudeller.

 

 

 

Altra es:

 

 

 Seguint les pases de la lligada anterior, una vegada el tudeller posat al cul de la canya i a la distancia pertinent, altre fil de llautó, es nuga a la part més propera del tudeller amb molta cura de que no trenque la part del pont.

 

 

Després d’aquesta acció, es deixa la canya eixugarse per a lligar-la en fil de niló quant la canya ja no estiga inflada per l’aigua i el fil no quede desbocat.

 

 

Una tercera es:

 

 

   Com en les fases anteriors però sense posar el fil de llautó, posem la part del cul del tudeller a la distancia pertinent i sobreposant l’altra pala, començar a lligar sols en el fil de niló fins una pasada. després es pot  possar  fil de llautó (una ó dos lligades) i una altra pasada de fil de niló i fer el nuc mariner.

 

 

 Com podeu comprobar el resultat dels 3 lligats es satisfactori.

 Ara sería el moment del remat de les pales.

 

 

 

 Hi han més…..;

 

 En pales separades ; en tres fils de llautó, sense banyar la canya, …… però crec que en aquesta exposició ens podem fer una ferma idea de com  es lliguen les canyes.

 

 En acabar el lligat, convé possar un fixador al fil per evitar que es deslligue, con per exemple pegament escolar ó laca d’ungles. Importantisim que no siga nociu ja que les canyes van a la boca i en moltes ocasions el fil també.

 

 

 Com podeu comprobar hi han moltes formes de fer el lligat i totes son bones. Tan sols feu servir la que més us agrade ó millor resultat us done.

2 respostes a Lliguem la canya

  1. Josep diu:

    Bon treball Ximo!!! enhorabona!!!
    Com a fagotista m’he sentit com a casa al veure aquest procés.
    He de dir que potser seria una bona idea cobrir el fil de niló amb laca d’ungles o pegament, com fem els fagotistes. Serveix, ja que impermeabilitza i cobreix el fil de l’aigua i/o babes allargant la seva vida útil.
    Salut i lluita!!!

    • ximo diu:

      Molt bona apreciació Josep. Baix el meu punt de vista es molt important lo que comentes.

      Mil gracies per el comentari Josep!!!!.
      Salut!…

Respon a Josep Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *