El tio Ricardo, Xirimiter de Vallada

El pasat diumenge, vaig estar a Vallada, a la comarca de la costera, visitant al Tio Ricardo, el misques,
un dels xirimiters més veterans que queden per tot arreu del nostre territori.

 Ens varem entrevistar en el bar dels jubilats, on cada dia, després de dinar visita, per a llegir el diari,
vore la partideta, i en festes, gaudir del pas de la banda de música de la qual va formar part activa més de 50 anys.

Varem fer una entrevista de més d’una hora de durada, on les preguntes sorgien en un contexte de dialeg,
en cap moment va ser una entrevista al us.

El tio Ricardo, als seus 85 anys, es una persona totalmen llúcida i en gran memoria de lo que ha viscut en el mon de la música.

 M’explicaba que recorda quant era menut, que per els pobles de la contornada, no havíen xirimiters, tan sols en el poble de Xátiva,
i que concretament en Vallada, tan sols estaba el tio Boles que era un music de la banda que en festes de bous, tocaba en la xirimita,
la famosa tocata de eixida de Bous anunciant la arribada de festes de San Bartomeu.

 Quant el tio Boles ja estaba major, el va sustituir en Tio Pepe el Rull, el del teular, que junt al Tort de Coca com a tabaleter varen ser els encarregats d’anunciar l’arribada de
les festes de San Bartomeu als principis del anys 50, tocant la mateixa xirimita del tio Boles.

 Després, Pepe el Rull, per edat, va cedir la xirimita a Rafael el Perrón, saxofonista de la banda de vallada, i company d’instrument
del nostre contertuli, el tio Ricardo el misques, que va rebre de Rafel el Perrón la xirimita i la responsabilitat d’anunciar
l’arribada de les festes de San Bertomeu. Portaba com a tabaleter a Pepe picola que había segut el tabaleter de Rafael el Perrón i després al tabaleter Manuel Palomares.
L’hereu del Tio Ricardo, musicalment parlant, va ser Rafael el Cistella, que era clarinetista de la banda del poble. A día de huí es el que conserva la famosa xirimita que han pasat de ma en ma.

 En la xirimita en poder del tio Rafael el Cistella, va començar l’interes de la joventut per aquest instrument tan nostre, i es varen afegir uns
quants joves xirimiters,(també músics de la banda) que varen conviure uns anys en el tio Cistella per a interpretar la famosa tocata que anunciaba
l’arribada de les festes de San Bertomeu. A dia de huí, son els xicons els encarregats d’aquesta llavor.

 Les canyes (que anomenaben Pepites) que feien servir, les encomanaven a l’ordenari, que les portaba de Valencia,
Les guardaben en cotó i enrollades en un paperet, i tan sols tenien un tudell que el separaben de la xirimita per a netejar les dos peces i seguidament tornaben a ensamblar-les,
les pepites anaben a banda ben enrolladetes. Per a trovar pepites bones, probaben moltes perque la majoría eren canyots i no era costum arranjar-les.

 La vida del tio Ricardo Vila Giner, el Misques, ha estat molt vinculada a la música. Va naixer al 27 del segle pasat i començá per els 18 anys a tocar saxo i xirimita,
ha estat més de 45 anys tocant en la banda de música a les falles de Valencia Saxo i Bombo i per altres 5  en pobles de la rodalia de Valencia, com l’Oliveral, ó Picasent.

 A día de huí, quant venen festes de San Vicent, esmorza en els musics i viu les festes desde on ell més agust está, desde dins!

Per a mí ha segut un enorme plaer, raonar una estoneta en aquest gran home, amable i comunicatiu, sense dubte un dels eslabons imprescindibles per a la pervivencia de la xirimita en la seua localitat.