Mesures de la canya

 

Les dimensions de una canya que funcione correctament son molt relatives, segons el constructor poden variar de manera significativa.

Jo he provat canyes de diferents dimensions i amb una resposta molt semblant tant d’afinació com de timbre.

Ben cert es que la resposta tan semblant es donada per la diferència d’espessors, la distancia del pont i el factor menys controlable que es la materia prima.

 

Hi ha canyes en les que he tocat durant prou de temps, que les he adobat per a la meva embocadura i el meu estil, i al començar a donar senyals de debilitat, les he desmontat, les he mesurat en quant a dimensions i espesors per a intentar comprendre un poc els factors (controlables) que puguen ser determinants per a un optim funcionament.

 

De moment el que he fet es desmontar canyes de diferents constructors i els resultats son els seguents:

 

 

Dimensions de la canya de dolçaina.

 

 

 

 

 

El primer tipus de canya, castellana per a dolçaina Valenciana.

 

A-    Ample de la embucadura:…………… …….15,7mm

B-    Ample del cul: ……………………………… ….10  mm.

C-    Llargaria total: …………………………………..37,3mm.

D-    Distancia de embocadura al pont:………. 14,7 mm.

E-    Lligada desde el cul:……………………….. ..13mm.

F-    Caixa de resonancia:………………………….10mm.

G-    Espesor de la embocadura central:……….0,421mm.

H-    Espesor de la embocadura lateral:………..0,400mm.

I-      Espesor caixa de ressonància central:……1,8mm.

J-     Espesor caixa de ressonància lateral: ……1,6mm.

K-    Espesor del cul:………………………………….1.0mm.

L-     Diametre del cul:………………………………..5,5mm.

M-   Durea de la fusta:……………………………….per definir.

 

 

-La canya está fabricada en fusta molt propera a la corfa ja que en els laterals de la caixa de resonancia queda un poc d’aquesta.

-Esta lligada per baix del fil de niló, en fil d’alpaca de 0,6mm a 2 voltes sols en la part de la caixa de resonancia.

– Te enrollat baix del fil de niló, paper de fumar ó similar per a previndre fuites d’aire.

– Te el pont fet casi en línia recta, sols varía el espessor dels laterals respecte al mig.

 

El segon tipus de canya, valenciana fabricada en Valencia:

 

 

A-    Ample de la embucadura:…………… ……17,5mm

B-    Ample del cul: ……………………………… …10  mm.

C-    Llargaria total: …………………………………..35,9mm.

D-    Distancia de embocadura al pont:………. 18,6 mm.

E-    Lligada desde el cul:………………………….12mm.

F-    Caixa de resonancia:………………………….6,0mm.

G-    Espesor de la embocadura central:………0,560mm.

H-    Espesor de la embocadura lateral:……….0,480mm.

I-      Espesor caixa de ressonància central:…..2,0mm.

J-     Espesor caixa de ressonància lateral:……1,6mm.

K-    Espesor del cul:…………………………………0,8mm.

L-     Diametre del cul:……………………………….5,3mm.

M-   Durea de la fusta:………………………………per definir.

 

 

-Com en el cas anterior, se li veu resta de corfa en els laterals de la caixa de resonancia.

-Esta lligada per baix del fil de sabater encerat, en fil d’alpaca de 0,6mm a 2 voltes en la part de la caixa de resonancia, i un altre al cul.

– Te el pont fet en semicercle prou remarcat.

 

 

 El tercer tipus de canya, Valenciana fabricada en Valencia de manera més industrial:

 

 

A-    Ample de la embucadura:…………… ……15,7mm

B-    Ample del cul:……………………………… ….10,5  mm.

C-    Llargaria total: ………………………………….36,0mm.

D-    Distancia de embocadura al pont:……….17,6 mm.

E-    Lligada desde el cul:……………………….. .12,4mm.

F-    Caixa de resonancia:………………………….6,0mm.

G-    Espesor de la embocadura central:………0,400mm.

H-    Espesor de la embocadura lateral:……….0,300mm.

I-      Espesor caixa de ressonància central:…..1,5mm.

J-     Espesor caixa de ressonància lateral:……1,38mm.

K-    Espesor del cul:………………………………….1,3mm.

L-     Diametre del cul:………………………………..5,5mm.

M-   Durea de la fusta:………………………………per definir

 

En aquest cas, el 1,5mm d’espessor máxim, estan rebaixats per dintre de la canya, ja que en tota la part del cul i part de la caixa de resonancia, es veu tota la corfa.

Está lligada per baix del fil de niló, en un fil de 0,6mm de llautó a 2 voltes a la vora de la caixa de resonancia, i un altre  de les mateixes caracteristiques a la part del cul.

El pont de resonancia está poc definit i es més prompte recte que en forma de semicercle.

 

 

Un quart tipus de canya fabricada a la provincia d’Alacant es el seguent:

 

 

A-    Ample de la embucadura:……………. ……18,0mm

B-    Ample del cul:……………………………… …..10  mm.

C-    Llargaria total: …………………………………..35,0mm.

D-    Distancia de embocadura al pont:………. 17,0mm.

E-    Lligada desde el cul:……………………….. …10mm.

F-    Caixa de resonancia:……………………………8,0mm.

G-    Espesor de la embocadura central:……….0,410mm.

H-    Espesor de la embocadura lateral:………..0,410mm.

I-      Espesor caixa de ressonància central:……2,0mm.

J-     Espesor caixa de ressonància lateral:…….2,0mm.

K-    Espesor del cul:………………………………….1,0mm.

L-     Diametre del cul:………………………………..5,2mm.

M-   Durea de la fusta:……………………………….per definir.

 

 

En aquesta canya no es veu resta de corfa per cap lloc,encara que se li veu en aspecte de prou durea.

 

La lligada es en fil de niló, i el fil de llautó de 0,6mm lligat a 2 voltes per sobre del de niló, a la zona de la caixa de resonancia.

El pont está molt ben definit en semicercle quasi perfecte.

La figura de la pala no es totalment trapezoidal, está tallada desde el cul fins a la caixa de resonancia en recte i açi comenza a definirse en amplaria fins al fí de les pales.

2 respostes a Mesures de la canya

  1. Fèlix diu:

    Volia fer una consulta. Quin nom reb un instrument semblant a la dolçaina però més gran?

  2. ximo diu:

    L’instrument al que fas referència, es la Tarota. Jo conec de dos tipus….en tonalitat de DO, i en tonalitat de RE.
    La que jo tinc en particular, está en RE, perfecta per a tocar junt a una dolçaina.
    La tarota en DO, es més llarga i més greu…. espectacular per a musica medieval…

    També existeix la dolçaina en FA, un poquet més llarga que la que fem servir normalment, que está afinada en SOL….
    Antiguament, es gastaba basicament per acompanyar als cantadors d’albades, ja que els permetía cantar un poc més baix i en més seguretat.
    La dolçaina en FA, te la mateixa tonalitat que la Gralla…

    Per últim, te comente que també desde no fa massa temps, tenim la dolçaina baixa, ni més ni menys, que una octava sancera per baix de la dolçaina….. instrument molt llarc, però en un so….. greu i bonic!!.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *