Avuhí, he començat el nou curs de dolçaina. Aquest any m’he matriculat a l’escola de Puçol que seguiré compaginant en la de Massalfassar.
Ha segut una clase més de presa de contacte que d’altra cosa.
M’he decidit a escriure aquest article per que m’ha cridat molt l’atenció, que la grandísima majoría de dolçainers que he vist tocant en els últims temps per la zona de l´horta, i avuhí tots els meus nous companys de curs ,(menos Patxo) fan servir canyes castellanes, d’aquelles del fil blanc, més menudes i fabricades en tauletes més fines (1,5mm máxim).
Son canyes per lo general més facils de fer sonar i clarament construides en serie. Com aquell que diu, posarles al tudell i a tocar sense apenes retocar-les.
Tots els dolçainers en els que había parlat fins ara que fan servir aquest tipus de canya duien que son prou segures i no van gens malament de potencia, (cosa important per al carrer).
La meva opinió personal si em permeteu, es que pot ser que acoplen a molts, però jo em sent molt més agust en canyes adobades per mí mateix per a la meva embocadura.
Jo faig servir normalment canyes fetes per mí ó comprades a Claramunt que sempre m’han funcionat molt bé, Cuidant-les tenen una durabilitat llarguísima en molt bones prestacions . A mí personalment les blanquetes no m’acoplen.
He porvat canyes de Auhir, dels Besons, de Juan Ramon, de Claramunt, Castellanes, de Zas Music, prompte provaré les de muro d’Alcoi….. , si algú me pot dir quines més puc probar ho agrairía pues desitge probar tot el que existisca al mercat.
Lo més curios del día d’avuhí es que el mateix Xavi Auhir tenía canyes blanquetes, sent que ell fabricaba canyes de bon nivel……
Espere els vostres comentaris i la vostra experiencia al respecte.
