Vaig aconseguir uns quants tubs per a provar altres proveidors. molt bonics, amb un color excelent i molts factors d’acord a lo que entra dins de correctes per a fabricar canyes musicals.
He fet 10 canyes per a dolçaina amb ells. i el resultat fins ara es deplorable. De les 10 canyes, a banda de que 2 s’han vadat al lligar-les, sols sonen acceptablement 2, i de les 2, el que es diu BE, tan sols una.
Ací es demostra la dificultat de trovar bon material, o al menys de identificarlo en molt alt grau d’encert.
També justifica (en alguns casos) el preu d’algunes canyes.
De les caracteristiques controlables que jo conec, l’unic dubte que em queda es la durea ja que al medir la densitat en el meu “densitometre de canuts” el valor en totes està per damunt del 50%, el que significa que no deuríen tindre problemes de densitat però…..jo em pregunte, i la durea?. Es sap que va unida a la densitat però…. es proporcional i en tots els casos es així?. Jo crec que NO!,. perque canyes de una densitat molt semblant, han demostrat que la seva resistencia a la ferramenta varía considerablement, es més, una vegada la canya lligada i seca, quant es va a ajustar, les pales, agafant els extrems de la zona de vibració amb els dits i doblantles pareix “jonc” en lloc de canya de lo molla que está. Automaticament, es sap que eixa canya no val per a res.
El seguent pas que vaig a donar en aquest tema es buscar i comprar un medidor de durea. He guardat les canyes roines i sabent la densitat que he medit abans en el densitometre, medir la durea i compararla en la de les canyes que en una densitat aproximada funcionen correctament.
També vaig a comprar tubs de “caña selecta“. Tenen fama de tindre una durea prou alta.
Ja us conte.
