El passat día 7 d’Agost, vaig assistir a un taller de construcció, elecció i manipulació de canyes per a dolçaina, impartit per Vicent Sans, de la colla “El reclot” de Beneixama.
Va ser un taller productiu on es varen escoltar coses interessants.
Pense que Vicent no va tindre cap problema per a respondre a totes les preguntes que li varem formular.
Tota la fabricació va ser totalment manual, tan sols ajudats per una plantilla del “Rombe” i uns tudellers baix el meu punt de vista molt estudiats.
Vicent, fa les canyes un poc més amples i més curtes que les que jo he tocat fins ara, però no van gens malament. Facils d’afinar i lleugeres de tocar.
Em va cridar l’atenció que no maxaca el cul per a lligar, li fa talls longitudinats fent al mig de l’amplaria del cul en tall més profund per a que la canya trenque pel mig cap al pont, explicant que la caixa de resonancia (dins del pont), queda millor.
Lo que es cert es que una vegada possada la canya al tudell, tapant el cul del tudell i bufant en potencia a la canya, no hi ha fuita d’aire per lo que funciona correctament.
Vaig prendre quatre apunts:
Fa la tauleta de 18mm d’ample i entre 1,5 i 2 mm de gruix.
Fa les canyes de 35mm de llargaria i 18 d’amplaria de les pales i el pont a 18mm de la punta.
Lliga a 10mm del cul i diu que si lligues més curt totes les notes queden baixes i si ho fas més llarc el Re agut queda alt.
D´aquestes afirmacions es poden treure conclusions interessant a l’hora d’arranjar les canyes.
