Després de rebre resposta d’alguns mestres, companys i amics dolçainers, he començat la seguent fase de modificacions segons el que m’han comentat. Algo molt significatiu on la majoría coincideixen es en que estan prou equilibrades però un poc baixes.
He fet modificacions per a pujar-les mig to, i hem millorat sustancialment, però per a mí seguía eixe mig to alt.
Treballant sobre el tema en el taller junt a un dels mestres, s’hem adonat de que els arranjaments finals els faig en una dolçaina de Llorenç molt equilibrada però en un tudell més curt de lo que podríen considerar “Standard”. Feta aquesta averiguació ja tinc on treballar per acabar de perfilar el tema.
Diferencia dels tudells per l’ajust final.
Per altra banda m’han dit alguns que troben les canyes “grans”, i realment estan en un tamany molt paregut (quasi iguals) a les blanquetes que son les que toquen habitualment aquests dolçainers, el que troben ells son dos questions.
1ª- que la lligada de les blanquetes abarca fins a 15mm desde el cul, quant jo lligue fins a 10mm, a les hores queda vista molta més canya.
2ª- El pont está a 15mm del començar de les pales i la amplaria d’aquestes també fa 15mm aconseguint una potencia considerable però un so dur i quasi carent d’armonics. Jo faig aquests dos factors a 17mm, aconseguint traure-li a la canya molts més armonics, però variant considerablement la manera d’embocar (s’ha d’embocar més com es feia abans de les “canyes blanquetes”).
Comparació de la llargaria.
Diferencia en l’embocadura.
De moment ja he aconseguit pujar l’afinació provant en un ST2 (molt més llarg que els que jo faig servir habitualment). la seguent prova será fer canyes on es puga embocar menys i no estrangular-les.
Altre asumpte es l’ensamblatge al tudell.
Segons tudell, senta millor o pijor. Be, pues ja he aconseguit també un equilibri interesant fabricant-me uma mena de fresa, que una vegada la canya totalment assecada el pase subtilment per dins del cul i senta quasi a la perfecció en tots els tipus de tudells.
Fresa per a millorar l’enssamblament al tudell.
Quede a l’espera (anant anant) de noticies, de la gent que esteu provant les meues canyes, encara que molts de vosaltres trovareu el defecte de “canyes baixes”, expliqueume l’embocadura, el equilibri i qualsevol sensació que noteu per a saber més a poc a poc…. y millorar al maxim.
Banyant canyes per a noves proves.
Canes ja preparades per a millorar. Les que queden baixes les arranjaré.
Gracies per la vostra ajuda.
